Humanitats 24/26

Recull de Treballs de Recerca realitzats per l’alumnat de Batxillerat de la promoció 2024-2026 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de les Humanitats.

Arrua Trujillo, Lilia Daila.
Cal·ligrames al món nou. Creació d'un poemari avantguardista

En un context de transformació cultural i tecnològica constant, la relectura de les avantguardes permet redescobrir el seu potencial expressiu i la seva vigència en la creació contemporània. A partir de l’anàlisi dels principals corrents avantguardistes europeus i catalans del segle XX i, particularment, del futurisme i el simbolisme presents en l’obra de Joan Salvat-Papasseit, s’ha desenvolupat un procés de recerca i experimentació poètica que combina teoria i pràctica. La metodologia s’ha basat en l’estudi comparatiu de poemes i la posterior creació d’un poemari original en català que incorpora recursos com el cal·ligrama, el joc tipogràfic i el text visual. Els resultats evidencien que la poesia d’avantguarda continua oferint eines valuoses per expressar la sensibilitat actual i demostren que la innovació formal encara és una via de renovació poètica en el món contemporani.

Tutora: Helena Ordeig González

Badia Currius, Clara.
Persuasive Techniques in government speeches. Comparative investigation between Obama's inaugural speech in 2009 and his final speech in 2013. How can aristotle's approach named the rhetorical triangle be seen in these speeches?

Pronunciats en moments clau de la història dels Estats Units, els discursos inaugurals de mandat de Barack Obama de 2009 i 2013 mostren com la retòrica política pot adaptar-se a contextos nacionals en transformació. A través d’una anàlisi comparativa basada en el triangle retòric d’Aristòtil (ethos, pathos i logos), aquest treball, realitzat en el marc del Batxillerat Internacional, estudia com Obama construeix credibilitat, desperta emocions i utilitza la lògica per persuadir de manera eficaç. La metodologia combina l’anàlisi de diferents cites dels discursos amb la contextualització històrica per tal d’explorar com les tècniques persuasives canvien segons el context. Els resultats de la recerca mostren que en el discurs del 2009 predomina el pathos, ja que Obama recorre a apel·lacions emocionals per generar esperança i unitat en plena crisi econòmica. El 2013, en canvi, el discurs mostra un èmfasi més clar de l’ethos, amb arguments lògics sobre progrés i igualtat, de manera que reflecteix la seva consolidada autoritat. En conjunt, la seva retòrica mostra un equilibri estratègic que propicia una comunicació política efectiva.

Tutora: Anna Ibàñez Mir

Bosch Pujadas, Lua.
Análisis de la representación de la opresión de la mujer y las estructuras patriarcales en la Casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca

La casa de Bernarda Alba reflecteix amb profunditat la repressió femenina i la presència d’una estructura patriarcal que condiciona la identitat, el desig i la llibertat de les dones. A través de l’anàlisi simbòlica de l’espai domèstic, la figura autoritària de Bernarda i el silenci com a forma d’opressió, aquesta monografia, realitzada en el marc de l’assignatura de Llengua i literatura castellana del Batxillerat Internacional, explora com el poder patriarcal es reprodueix dins l’àmbit privat i com les pròpies dones, educades en la por i la submissió, n’esdevenen còmplices involuntàries. L’estudi es basa en una lectura crítica i interpretativa de l’obra i situa la peça dins la realitat social de l’Espanya rural dels anys trenta. Els resultats revelen que Lorca construeix un microcosmos asfixiant on la dona és víctima i transmissora d’un sistema de dominació. L’autor denuncia així el silenci imposat i convida a reflexionar sobre la persistència actual d’aquestes estructures socials i emocionals.

Tutora: Isabel Jordà Font

Canadell Montaner, Berta.
Análisis literario de la ficción, la locura y la realidad en novelas ejemplares de Miquel de Cervantes

El treball explora com Miguel de Cervantes utilitza diversos recursos literaris per representar la tensió entre la realitat, la ficció i la bogeria a cinc de les Novelas ejemplares: Rinconete y Cortadillo, El licenciado de Vidriera, La ilustre fregona, El casamiento engañoso i El coloquio de los perros. A partir de l’anàlisi comparativa de narradors, símbols i tons irònics, s’identifica de quina manera l’autor converteix la bogeria en un recurs per dir veritats profundes i la ficció en un espai de reflexió moral. Aquesta monografia s’inscriu en la matèria de Llengua literatura castellana del Batxillerat Internacional i combina la lectura crítica i analítica de les obres amb la consulta de fonts secundàries. Les conclusions evidencien que Cervantes utilitza la ironia, el simbolisme i l’ambigüitat narrativa per analitzar la línia que separa la raó de la bogeria. Això demostra que la literatura és un mitjà per comprendre la naturalesa humana i els conflictes morals tant del  seu temps com de l’actualitat.

Tutora: Vanesa Ferreres Vergés

Cantizano Bruguera, Maria.
La crítica al Machismo y a la Eugenesia en la Madre de Frankenstein: El papel de las narradoras femeninas en la obra de Almudena Grandes

Aquest treball, realitzat en el marc de l’assignatura de llengua i literatura castellana del Batxillerat Internacional, analitza com Almudena Grandes construeix una crítica al masclisme i a l’eugenèsia durant el franquisme a través de les narradores femenines en la novel·la La madre de Frankenstein. Mitjançant els personatges de María Castejón i Aurora Rodríguez, l’autora retrata dues formes d’opressió femenina dins d’un sistema patriarcal i autoritari. María, una dona humil marcada per la violència i la moral franquista, encarna la submissió i el silenciament de les dones de classe baixa. Aurora, en canvi, representa la paradoxa de la dona il·lustrada que, atrapada en la seva pròpia ideologia eugenèsica, reprodueix el mateix poder que pretén combatre. A través de totes dues, Almudena Grandes denuncia l’apropiació del cos i de la ment femenina per part de l’Estat i de l’Església, mostrant com la repressió franquista va anul·lar l’autonomia de les dones. Així doncs, la novel·la és un al·legat contra la subordinació i la manipulació moral del règim.

Tutora: Isabel Jordà Font

Gallego Royo, Sofia.
La representación de la imposibilidad de ascenso social a través del espacio urbano en últimas tardes con Teresa de Juan Marsé

A la novel·la Últimas tardes con Teresa, Juan Marsé construeix una oposició simbòlica entre els espais de Sant Gervasi i el Carmel per reflectir la impossibilitat d’ascens social del seu protagonista, Manolo Reyes, el Pijoaparte. Sant Gervasi representa el món de la burgesia barcelonina, regit per codis socials i culturals als quals el protagonista aspira però dels quals resta inevitablement exclòs. El Carmel, en canvi, simbolitza l’origen humil, la marginalitat i la duresa quotidiana que defineixen la seva identitat i el lliguen a una realitat de la qual, tot i voler-ho, no pot escapar. A través d’aquesta dualitat espacial, Marsé mostra com la distància física entre els dos barris esdevé també una distància simbòlica: un límit infranquejable que converteix l’ascens social del protagonista en una il·lusió condemnada al fracàs. L’anàlisi de l’espai urbà a la novel·la permet entendre com l’autor utilitza la geografia de Barcelona com a metàfora de la rigidesa de les estructures socials del franquisme i de la frustració vital dels  personatges que intenten escapar-ne. Aquesta monografia ha estat realitzada en el marc de l’assignatura de Llengua i literatura castellana del Batxillerat Internacional.

Tutor: Pere Bescós Prat

Kaur Singh, Gurleen.
De l'Olimp a Hogwarts. Anlàlisi de la presència de la mitologia grega a la saga literària de Harry Potter

En un moment de recuperació de la mitologia clàssica, l’anàlisi de la saga literària “Harry Potter” permet redescobrir la vigència dels mites grecs en la creació dels universos fantàstics presents en la literatura juvenil contemporània. El treball consisteix en l’estudi de la presència dels principals déus, herois i mites de la mitologia grega i de la seva presència en els llibres de J.K. Rowling. La metodologia s’ha basat en la consulta de fonts escrites, com textos de mitologia grega, estudis literaris i articles acadèmics sobre Harry Potter, així com en l’elaboració d’una taula comparativa per recollir tots els referents mitològics trobats a la saga.

Tutora: Helena Ordeig González

Mas Blanqué, Èlia.
Análisis de las características de la sombra del ciprés es alargada de Miguel Delibes que inducen en el lector una percepción falsamente negativa del conflicto central de la obra

Aquest treball, realitzat en el marc de la matèria de Lengua y literatura castellana del batxillerat internacional, analitza fins a quin punt Miguel Delibes indueix en el lector una percepció negativa del conflicte central de La sombra del ciprés es alargada. L’estudi parteix de la idea que el narrador protagonista, en Pedro, interpreta la seva vida des d’un biaix psicològic marcat per la seva orfandat. L’educació polèmica de Mateo Lesmes i la mort del seu amic Alfredo forgen en el protagonista el seu caràcter desvinculat del món. Mitjançant aquest narrador, el lector adopta sense adonar-se’n la seva mateixa visió pessimista. Això es deu a l’escenari desfavorable i a les condicions adverses que l’autor descriu al llarg de tota l’obra. Tot i que al final de la novel·la en Pedro superi el seu trauma, fet que podria conduir a una lectura esperançadora, aquesta queda desdibuixada per la persistent tonalitat ombrívola del relat. Així, Miguel Delibes aconsegueix mantenir en el lector un sentiment de negativitat fins i tot després d’haver acabat la lectura.

Tutor: Pere Bescós Prat

Masferrer Losada, Berta.
Lilith, la femme fatale original. Análisi de l'evolució de l'arquetip de Lilith en la societat

La figura de Lilith ha estat reinterpretada al llarg dels segles com a símbol de feminisme, transgressió i poder femení, des de la seva aparició en la mitologia mesopotàmica fins a la cultura contemporània. Aquesta recerca explora la seva evolució simbòlica i la manera com s’ha mantingut present en textos religiosos, folklore, literatura, música, cinema, sèries i art visual. La metodologia utilitzada combina l’anàlisi de fonts primàries i secundàries (que inclouen textos bíblics, Talmud, midrash, l’alfabet de Ben Sira, entrevistes a artistes i estudis crítics sobre cultura popular) amb l’estudi de manifestacions audiovisuals i literàries. Els resultats evidencien que Lilith funciona com un arquetip de la “femme fatale”, del desig i de la llibertat femenina, adaptant-se als contextos històrics i culturals de cada època, i mostren com les representacions modernes, des de la música urbana fins al cinema de terror, la consoliden com un símbol de resistència, sexualitat i poder, que reflecteix les tensions entre gènere, moral i societat.

Tutora: Helena Ordeig González

Morera Prat, Laia. 
Gender, roles and stereotypes in a british post war society. To what extent does the character of George in the novel "The famous five " written by Enid Blyton in 1942 challenge the gender and society norms of british society in the 1940?

Aquest treball, realitzat en el marc de l’assignatura d’anglès del Batxillerat Internacional, examina la complexa presentació del personatge de George (Georgina) a Els Cinc a l’illa, d’Enid Blyton. L’objectiu és analitzar fins a quin punt aquest personatge desafia les normes i expectatives de gènere de la societat britànica de la postguerra. Mitjançant l’anàlisi detallada de la seva personalitat i identitat, les interaccions amb els altres i els aspectes morals, l’estudi explora com la George es resisteix a la feminitat tradicional, mentre continua reflectint certes expectatives socials del seu temps. A través d’una figura tan multidimensional, aquestes expectatives de gènere de l’època es veuen com a restrictives i, probablement per això, l’actitud desafiant del personatge és, d’alguna manera, limitada. La investigació ajuda també a veure com l’enfocament d’una obra literària infantil pot explorar els canvis que estaven succeint en un moment determinat.

Tutora: Anna Ibàñez Mir

Ofori, Beatrice Agyewaa.
Análisis de los recursos poéticos y simbólicos en Viento del pueblo de Miguel Hernández: Construcción de una voz colectiva

La poesia de Miguel Hernández durant la Guerra Civil espanyola mostra com la paraula pot esdevenir una arma poderosa per expressar sentiments col·lectius i transmetre la lluita social. A Viento del pueblo, l’autor utilitza símbols com el vent, les mans, els animals o la suor, i recursos literaris com la metàfora, la personificació, el paral·lelisme, entre d’altres, per reflectir l’esperança, la unió i la resistència del poble davant l’adversitat. A partir de l’anàlisi detallada del contingut de l’obra, la mètrica i la veu poètica, s’ha intentat comprendre com Hernández transforma la seva experiència personal en una veu comuna que representa la memòria i la força de la col·lectivitat. Els resultats mostren que la seva poesia uneix sentiment i compromís, i esdevé un reflex fidel de la memòria i la força del poble durant un dels moments més convulsos de la història espanyola. Aquesta monografia s’emmarca en la matèria de Llengua i literatura castellana del batxillerat internacional.

Tutora: Vanesa Ferreres Vergés

Ros Busquets, Unai.
Anticipating modern society: Star Wars: Episode IV - A new hope. What features of modern-day american society could already be seen in Star Wars: Episode IV - A new hope written and directed by George Lucas and realesed in 1977?

Aquest treball, realitzat en el marc de l’assignatura d’anglès del Batxillerat Internacional, pretén respondre a la pregunta “Quins trets de la societat americana actual ja es podien veure a Star Wars: Episodi IV - Una nova esperança, escrita i dirigida per George Lucas i estrenada el 1977?”. A partir de l’anàlisi de diverses escenes de la pel·lícula, s’han explorat i analitzat tres temes principals: les diferències de poder entre homes i dones, el lideratge tirànic i la manca de llibertat, i la percepció de les antigues tradicions. Es pot concloure que Una nova esperança cobreix i anticipa una àmplia gamma de valors que es troben a la societat actual i que, per tant, es podrien considerar moderns i progressistes . Alguns d’aquests valors són rellevants i, malauradament, encara cal ensenyar-los, ja que no han estat del tot interioritzats per molta gent.

Tutora: Anna Ibàñez Mir

Sans Capdevila, Carla.
How does Suzanne Collins depict the capitol's suppression and control over the disctricts In the hunger games?

Els jocs de la fam, una novel·la escrita per Suzanne Collins, mostra una societat en què el govern manté el poder mitjançant la fam, la vigilància, la violència, la por i l’opressió. Aquests elements actuen com a eines de control i condicionen la vida als districtes. Per respondre a la pregunta de recerca “Com representa Suzanne Collins la repressió i el control del govern sobre els districtes a Els jocs de la fam?”, s’ha analitzat personatges clau i passatges seleccionats, amb el suport de fonts externes sobre el gènere distòpic. Els resultats mostren que Collins utilitza aquests cinc elements per demostrar com el govern limita la llibertat i manté l’autoritat a Panem, i posen en evidència les pressions que afronten els ciutadans i les restriccions que condicionen les seves vides. Aquesta monografia ha estat realitzada en el marc de l’assignatura d’anglès del Batxillerat Internacional.

Tutora: Mònica Vallín Blanco

Sohail Akhtar, Momna.
Análisis de los personajes femeninos de la obra La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca

La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca reflecteix la repressió social i els conflictes de gènere en una societat patriarcal. A través de l’anàlisi dels personatges femenins, aquesta monografia, realitzada en el marc de l’assignatura de Llengua i literatura castellana del Batxillerat Internacional, analitza com la tradició, l’autoritat i la por al judici social limiten la llibertat individual. L’estudi es basa en la lectura i interpretació detallada de la peça teatral, observant el llenguatge, els diàlegs i les actituds dels personatges per entendre’n els significats simbòlics. Els resultats mostren que cada dona representa una resposta diferent a l’opressió, destacant la lluita d’Adela com a emblema de la llibertat i la tragèdia que comporta desafiar les normes socials.

Tutora: Isabel Jordà Font