Humanitats 23/25

Recull de Treballs de Recerca realitzats per l’alumnat de Batxillerat de la promoció 2023-2025 al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic en l’àmbit de les Humanitats.


Aibar Vidal, Clara.
Analysis of the political and social message in the song Sunday Bloody Sunday by U2. To what extent could the political and social backfround of the northern ireland conflict taken place between the late 60's until the early 90's be embedded in the song "Sunday Bloody Sundy", written in 1982 by the Irish Music Group U2?

“Sunday Bloody Sunday”, cançó del grup de rock irlandés U2 publicada l’any 1983 dins l’àlbum War, relata el dol i la violència dels conflictes entre els membres de la societat. Concretament, presenta els efectes emocionals que va comportar el conflicte que va tenir lloc a Irlanda del Nord des de finals dels anys seixanta fins a l’inici dels noranta. Però, de quina manera es pot observar realment aquest conflicte dins la cançó? Per mitjà d’una anàlisi meticulosa de la lletra, de l’ús de la melodia i dels instruments per crear un impacte i de com va ser presentada al públic, i amb l’ajuda d’articles i múltiples documents escrits, aquesta monografia pretén resoldre a aquesta qüestió i destapar la veritable font d’inspiració del grup per a la creació de la cançó. Es comprova així si la idea general de la influència directa del conflicte nord-irlandes és encertada o no.

Tutora: Anna Ibàñez


Arboix Soler, Jan.
Efectos y consecuencias de la guerra civil española en los personajes principales de "Las bicicletas son para el verano" de Fenrnado Fernán Gómez.

La guerra civil espanyola va tenir un impacte devastador en la societat de l’època i molts autors així ho van reflectir en les seves obres. Fernando Fernán Gómez, en Las bicicletas son para el verano, mostra com el conflicte destrueix els somnis i aspiracions d’una família madrilenya de postguerra i altera profundament els seus valors i perspectives. La monografia pretén posar en evidència, a través de l’anàlisi dels personatges principals, com la guerra no només roba l’esperança i el futur sinó que també imposa una lluita constant contra el dolor, la desesperació i la decadència.

Tutora: Isabel Jordà


Bouzakoura Ibnelqady, Sanae.
Análisis de la recepción de la obra esperpéntica "Luces de bohemia" de Ramón del Valle Inclán.

La recepció d’una obra literària pot variar substancialment segons el context històric i el tipus de públic que la interpreta. En aquesta monografia de Llengua i Literatura Espanyola del Batxillerat Internacional, s’analitza com Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán, ha estat percebuda al llarg del temps i segons el perfil del públic que l’ha rebuda. Mitjançant l’anàlisi de la font primària i de diverses fonts secundàries, es fa evident com l’autor, a través de l’esperpent, va aconseguir crear una crítica social valenta que esquivava les restriccions de la censura, distorsionant la realitat, per mostrar les profundes problemàtiques socials de la seva època. Aquesta nova tècnica estètica, l’esperpent, va permetre a l’obra mantenir la seva rellevància més enllà del temps en què va ser creada. La investigació conclou que Luces de Bohemia no només es distingeix per les seves qualitats i innovacions literàries, sinó també per la seva capacitat d’apel·lar a problemes quotidians i de continuar generant interpretacions polifacètiques al llarg del temps.

Tutora: Vanesa Ferreres


Carné Noguera, Mireia.
Análisis del personaje de Carmen en Cinco horas con Mario de Miguel Delibes como promotora y víctima de la imposición de las ideas establecidas en la época de posguerra.

A Cinco horas con Mario, Miguel Delibes mostra una societat en procés de canvi a partir del monòleg introspectiu de la protagonista. Aquest treball proposa analitzar la dualitat del personatge de Carmen a partir de la pregunta ¿Fins a quin punt Carmen no és només la promotora, sinó també la víctima de la imposició de les idees preestablertes?. A través d’una anàlisi detallada de la seva perspectiva en diferents àmbits i dels motius que s’amaguen darrere del seu comportament, s’han tractat temes com el paper de la dona a la societat franquista, la contradicció del personatge de Mario i “les dues Espanyes” insinuades per Delibes. L’estudi ha permès aprofundir en l’entorn on Carmen va ser educada fins al punt de poder concloure que, sense la necessitat de posicionar-nos a favor de les seves creences, és possible entendre i justificar la seva actitud i el seu punt de vista, perquè no deixa de ser víctima d’unes idees heretades.

Tutora: Isabel Jordà


Cutrina Bach, Júlia.
Cronología de uan obsesión: Análisis y evolución del carácter del personaje principal de la novela "El túnel" de Ernesto Sábato.

Juan Pablo Castel, el protagonista d’El túnel d’Ernesto Sábato, és un personatge obsessiu que relata l’assassinat de l’única persona que va estimar, Maria. En la part racional del seu monòleg és possible empatitzar amb ell, però fins a quin punt la seva condició justifica els seus actes? Està realment boig? En aquesta monografia, amb l’anàlisi de les etapes de la seva personalitat a través dels fragments clau de l’obra, s’ha definit la seva obsessió, toxicitat i aïllament emocional, així com les causes de la seva conducta violenta. Es conclou que, encara que Juan Pablo demostra una certa lògica i consciència en els seus pensaments existencials, la seva paranoia i la seva percepció distorsionada el condueixen a un aïllament emocional i social a través del qual l’autor presenta de manera implícita una crítica de la societat moderna. Així, es suggereix que és un personatge profundament trastornat, incapaç de reconciliar-se amb la realitat i amb ell mateix, atrapat en un túnel invisible que l’aïlla del món.

Tutora: Isabel Jordà


González Alcalá, Oliver.
La influencia de los símbolos en el desarrollo de la tragedia en "Crònica de una muerte anunciada" de Gabriel Garcia Márquez.

Aquesta monografia, realitzada dins el marc de l’assignatura de Llengua i Literatura Espanyola del Batxillerat Internacional, es centra en l’anàlisi dels símbols que utilitza Gabriel García Márquez en la seva novel·la Crónica de una Muerte Anunciada i com aquests influeixen en el desenvolupament de la tragèdia i la trama. S’han analitzat cinc dels símbols més destacats: els ganivets, la virginitat de l’Àngela, els somnis i les premonicions, el cant del gall i la carta sota la porta, relacionant cadascun d’ells amb els dos principals motors de la tragèdia: l’honor i el destí. Durant el treball es fa referència al context històric i cultural de l’època, essencial per entendre la complexitat dels símbols esmentats. Finalment, es conclou la necessitat indiscutible d’aquests símbols per al transcurs de la tragèdia i es destaca com l’autor els utilitza per oferir una visió determinada de l’honor i el destí, dues qüestions humanes i globals que converteixen la novel·la en un clàssic universal.

Tutora: Vanesa Ferreres


Raudona Albert, Èlia.
How do Alice's experiences shape her perception of madness in Alice in wonderland by Lewis Carroll?

La novel·la Alícia en Terra de les Meravelles (1865), de Lewis Carroll, es desenvolupa a través dels ulls d’una nena de set anys, revelant temes com la bogeria o la incoherència des d’un punt de vista innocent i infantil. En la seva aventura, Alícia percep l’absurdesa de la realitat en la qual s’endinsa. A través de les seves reaccions en relació a un món que no segueix les normes de la lògica a les quals ella està acostumada, s’evidencia la naturalesa judicativa de la societat victoriana d’on prové. Aquesta monografia planteja una exploració del context històric i simbologies del llibre, investigant com la sèrie d’experiències viscudes en la Terra de les Meravelles modifiquen la concepció que la protagonista tenia de la bogeria a mesura que avança la història.

Tutora: Anna Ibàñez