Per un ensenyament internacional

Els estudiants del segle XXI viuen en un món interconnectat, divers i ràpidament canviant. Aquests tres factors han transformat la vida de les persones de tot el planeta, amb canvis substancials en els paradigmes econòmic, digital, cultural, demogràfic i ambiental, tal com es coneixien fins ara. Per una banda, les barreres geogràfiques i les distàncies s’han desdibuixat, cosa que ha provocat un augment exponencial de la interconnexió entre les persones que formen part de cultures diverses. D’altra banda, la innovació tecnològica ha afavorit diversos canvis profunds, i alhora sobtats, que sovint representen un repte per a la humanitat pel que fa a la capacitat d’adaptar-se i repensar ràpidament.

Així, els estudiants han d’esdevenir persones que podran interactuar amb èxit i de manera respectuosa amb els altres i amb una actitud de responsabilitat cap a la sostenibilitat i el benestar col·lectiu.

És urgent una formació inicial i preuniversitària que eduqui en valors, competències, actituds i coneixements hàbils per promoure una ciutadania constructora de ciutats millors, més sostenibles, més solidàries i més justes.

Tenim un sistema educatiu que encara centra l’aprenentatge dels coneixements, habilitats, capacitats i actituds per a l’acció professional o per a la formació intel·lectual centrades, una i altra, o en un àmbit estret que a voltes es redueix a una ultra especialització o, sovint, es queda en una vaporosa indeterminació.

Entenem la internacionalització de l’escola com la formació de les persones, que a més a més dels coneixements propis del currículum i el treball de les activitats citades, te una mirada total; és a dir una mirada guiada per la competència global i focalitzada a la millora social. És per això que tota acció pedagògica que motivi l’alumnat a crear una cultura de la democràcia, de la pau, indagadora, informada i instruïda, íntegra, solidària, de mentalitat oberta, crítica, audaç, reflexiva i amb bones capacitats de comunicació, l’entenem com un pas més vers a la consciència internacional de què ha de disposar la ciutadania activa en el món ja plenament globalitzat.

Preferim parlar de ‘cultura democràtica’ perquè l'estudiant ha d’interioritzar que la democràcia no pot existir sense una ciutadania amb uns valors, unes actituds, unes habilitats i unes pràctiques democràtiques. La democràcia és més que un sistema polític: són uns valors que la sostenen, són unes actituds que la possibiliten, són unes habilitats que la realitzen, són unes pràctiques que la construeixen.